Les ràdios meteorològiques generalment es divideixen en dues categories: dispositius de qualitat professional dissenyats per rebre automàticament senyals d'avís meteorològic i ràdios d'emergència equipades amb bandes meteorològiques AM/FM i NOAA. Aquestes últimes serveixen com a ràdio estàndard per a l'ús diari, però depenen de l'energia solar o de la generació manual durant els desastres.
La ràdio d'avís meteorològic domèstic va ser desenvolupada conjuntament per l'Oficina Meteorològica de Mongòlia Interior i l'Acadèmia Xinesa de Ciències; desplegat per primera vegada a Mongòlia Interior el 2011, va ser el primer d'aquest tipus a la Xina. Les seves capacitats bàsiques inclouen canviar automàticament a l'emissió d'avís en el moment en què una estació meteorològica emet una alerta, independentment del canal que s'escolti actualment, i s'encén automàticament per rebre senyals fins i tot quan estigui apagat. També admet emissions dirigides basades en codis regionals i inclou enregistrament i reproducció automàtics. Ofereix tres opcions d'alimentació: bateries d'un sol ús, càrrega de xarxa de 220 V i generació de manivela, i també pot funcionar com a llanterna. Actualment, aquestes ràdios s'han desplegat a diverses províncies i ciutats nacionals, així com a l'estranger; en particular, es van proporcionar 500 unitats per a l'ajuda d'emergència durant el terratrèmol de Ya'an.
La ràdio meteorològica NOAA, versió nord-americana, funciona a la xarxa de difusió nacional del Servei Meteorològic Nacional, proporcionant avisos meteorològics oficials les 24 hores i informació sobre desastres. Cobrint els 50 estats dels EUA, utilitza set freqüències VHF que van des de 162,400 MHz fins a 162,550 MHz i requereix un receptor dedicat per recollir el senyal.
Classificació de les ràdios meteorològiques
